La Lua era una adolescent de 15 anys con qualsevol altra. Mmmm... Perdoneu, he dit "com qualsevol altra"? Doncs no, no ho era, no era gens normal. La Lua la Coriqueta Torres tenia poders. Bé, vaja, només un, el del foc.
Ostres! Perdoneu-me, m'he oblidat de dir-vos que la Lua té una mascota (per dir-ho així) i, a més era caçadora de poders, ja ho veureu.
Aquell dia, diumenge per ser clars, era un dia normal i corrent. La Lua estava estirada al seu llit llegint Harry Potter que la fascinava, però de cop el seu fènix, el Fire va dir:
- Lua, Lua!
- "TsK", t'he dit mil cops que no em desconcentris mentre llegeixo! -va cridar la Lua.
- Lua, amb qui parles?! -va preguntar Sara (la mare de la Lua) des de la cuina.
- Mama, no estava parlant amb ningú, t'ho has imaginat -va replicar la Lua - Que vols Fire? -va dir amb veu vaixeta.
- Escolta Lua, noto la presència de l'escac del vent -susurrà en Fire.
- Perquè no m'ho has dit abans?! -va mig cridar la Lua- Va, anem!!
Oh foc tot poderós,
Crema el meu cos.
I fes que aquesta nit
sigui caçat l'esperit.
PEL PODER DEL FOC, TRANSFORMACIÓ!!!
Li va aparèixer un vestit preciós: taronja i tan ardent com el foc. Llavors se'n va anar a caçar l'escac del vent. I el va trobar. Sí, al parc. estava sobrevolant un balancí.
- Vin! -(es com es diu l'escac del vent)- Torna a la teva forma: Pel poder del FOC!! - va dir la Lua un pèl espantada-.
Però llavors es va recordar que l'escac del vent era l'últim poder que li faltava! Però l'escac no va tenir compassió.
Al cap de 5 hores dures i cruels la Lua (amb el vestit estripat) va aconseguir guanyar al vent i va unir tots els poders i, de cada escac en va sortir una noia. I van ser amigues fins al final.
Ostres! Perdoneu-me, m'he oblidat de dir-vos que la Lua té una mascota (per dir-ho així) i, a més era caçadora de poders, ja ho veureu.
Aquell dia, diumenge per ser clars, era un dia normal i corrent. La Lua estava estirada al seu llit llegint Harry Potter que la fascinava, però de cop el seu fènix, el Fire va dir:
- Lua, Lua!
- "TsK", t'he dit mil cops que no em desconcentris mentre llegeixo! -va cridar la Lua.
- Lua, amb qui parles?! -va preguntar Sara (la mare de la Lua) des de la cuina.
- Mama, no estava parlant amb ningú, t'ho has imaginat -va replicar la Lua - Que vols Fire? -va dir amb veu vaixeta.
- Escolta Lua, noto la presència de l'escac del vent -susurrà en Fire.
- Perquè no m'ho has dit abans?! -va mig cridar la Lua- Va, anem!!
Oh foc tot poderós,
Crema el meu cos.
I fes que aquesta nit
sigui caçat l'esperit.
PEL PODER DEL FOC, TRANSFORMACIÓ!!!
Li va aparèixer un vestit preciós: taronja i tan ardent com el foc. Llavors se'n va anar a caçar l'escac del vent. I el va trobar. Sí, al parc. estava sobrevolant un balancí.
- Vin! -(es com es diu l'escac del vent)- Torna a la teva forma: Pel poder del FOC!! - va dir la Lua un pèl espantada-.
Però llavors es va recordar que l'escac del vent era l'últim poder que li faltava! Però l'escac no va tenir compassió.
Al cap de 5 hores dures i cruels la Lua (amb el vestit estripat) va aconseguir guanyar al vent i va unir tots els poders i, de cada escac en va sortir una noia. I van ser amigues fins al final.
Judith Manobens, 4t
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada