La Sinceritat

Hi havia una vegada un nen i una nena que eren bessons. El nen es deia Manu i la nena Sandra. Cada dia es barallaven, encara que, de vegades, s'ho passaven bé junts. A l'escola hi havia uns altres bessons que anaven al mateix curs. El nen era amic del Manu i es deia Gabriel i la nena era la millor amiga de la Sandra i es deia Martina. Al Manu li agradava una mica la Martina i a la Sandra, el Gabriel.
Un dia, el Manu va trencar un gerro sense voler i li va dir a la mare que ho havia fet la Sandra. Al dia següent, van anar a donar una volta pel bosc. Quan ja estaven a mig camí, es van adonar de què s'havien perdut. El Manu li va dir a la Sandra que era culpa seva i la Sandra li deia que no. Van estar així una bona estona. Es feia fosc i no sabien per on anar. La Sandra li va dir al Manu que havia vist una llum. El manu també ho va veure, era con un trol que volava, una cosa molt rara. Cada vegada s'anava acostant més. El Manu i la Sandra tenien por. Va aparèixer un trol i els va dir que sabia el que havia fet el Manu. Els va preguntar si volien anar a dormir al planeta Moix. Allà tothom és sincer, qui es portava malament li confessava a la mare, etc. El trol els va dir que els habitants del planeta Moix eren sincers sempre perquè així evitaven els càstigs.
El dia següent, quan van tornar a la Terra el Manu li va dir a la mare que ell havia trencat el gerro, que no havia estat la Sandra. La mare li va dir que havia fet molt bé de dir-li la veritat. Aquell dia quan els dos bessons van anar a dormir van somiar amb el planeta Moix i també que li deien a la seva mare que dirien mentides mai més.

Júlia Igual, 5è